Una esmena introduïda per Diana Riba en un important informe sobre la llei de serveis audiovisuals europea demana que tots els productes audiovisuals hagin d’estar disponibles a través del doblatge, la subtitulació i l’audiodescripció en les llengües oficials de cada territori.
El Parlament Europeu ha aprovat avui l’informe que analitza com els estats membre de la Unió Europea (UE) estan implementant la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual. El text, el qual compta amb un gran nombre d’esmenes presentades per l’eurodiputada d’Esquerra Republicana, Diana Riba, suposa una estirada d’orelles al govern espanyol pel retard en què està aplicant aquesta directiva i per la manca d’inclusió de les llengües cooficials en el reglament espanyol aprovat l’any passat.
Cal recordar que, l’any 2020, la Comissió ja va obrir un expedient a l’estat espanyol per no estar implementant aquesta Directiva que data del 2018 i, l’any 2022, l’executiu europeu va acabar enviant el cas al Tribunal de Justícia de la UE davant la inacció de l’estat. Fou aleshores quan el govern de Pedro Sánchez va tramitar finalment la llei al Congrés espanyol on va aprovar, sense el suport d’Esquerra, una la Ley General de Comunicación Audiovisual que, segona Riba, “és clarament insuficient i no recull, tal com mostra l’informe aprovat avui per l’Eurocambra, l’esperit de la directiva europea”.
En aquest sentit, el text critica la “manca de voluntat d’alguns estats membre per transposar la Directiva a temps” i afirma que “el retard en la seva transposició soscava l’eficàcia de la Directiva”.
Una esmena clau per al plurilingüisme en el panorama audiovisual
L’informe també és especialment clar i concís quan parla sobre el fet que aquesta directiva
ha de tenir “un paper clau en l’estructuració d’un l’ecosistema audiovisual europeu basada en la protecció de la diversitat cultural i lingüística”. De fet, és en aquest apartat on l’eurodiputada republicana ha inclòs una esmena en el text final que demana “l’accessibilitat a través de doblatge, subtítols i audiodescripció, entre d’altres sistemes, en totes les llengües del territori on es presta el servei de comunicació audiovisual”. Riba explica que “aquesta esmena de l’informe és crucial, ja que demana que, posant com a exemple el cas de Catalunya, absolutament tots els continguts audiovisuals hagin d’estar disponibles en català mitjançant diferents sistemes d’interpretació”.
De fet, una altra esmena presentada per l’eurodiputada republicana i aprovada avui en plenari demana que “es redoblin els esforços per difondre les obres europees que representen tota la diversitat lingüística europea, tenint en compte tant les llengües oficials com les llengües regionals i minoritàries”.
Finalment, Riba ha subratllat que el text recorda que “el 30% d’obra europea és una quota que indica un mínim i no pas un sostre com ho ha interpretat l’Estat espanyol”. Per això, opina que “és important augmentar aquest percentatge com ha fet França o Lituània, fet que també faria augmentar el percentatge d’obres produïdes en català”.
Per tot plegat, Riba reclama a l’executiu espanyol “que llegeixi amb atenció l’informe i que actuï en conseqüència i celeritat per implementar les normes europees de forma adequada, especialment aquelles referents a la pluralitat i la diversitat lingüística”.