Riba: “Voler vetar la presència de les víctimes del #CatalanGate a l’Eurocambra posa en perill la credibilitat de la comissió d’investigació”
L’audiència que ha tingut lloc avui al Parlament Europeu per investigar l’ús de Pegasus i altres programes espia a l’estat espanyol ha comptat amb la veu d’una sola víctima del Catalan Gate, la de l’advocat Andreu Van den Eynde. Es tracta d’una situació inaudita, ja que en les audiències sobre els casos de Polònia, Alemanya o Grècia, sempre es va comptar amb una important participació de les víctimes de ciberespionatge. En aquest cas, però, PP, PSOE i Ciudadanos han forçat el veto per tal d’evitar que el Catalan Gate,tot i ser el cas d’espionatge més gran d’Europa descobert fins al moment, centri el debat de la sessió del comitè d’investigació sobre el cas espanyol. Pel contrari, sí que s’ha pogut sentir la veu de l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, que s’ha negat a respondre cap pregunta sobre el Catalan Gate.
Per a Diana Riba, portaveu d’Esquerra al Parlament Europeu i vicepresidenta del comitè d’investigació, “l’estat està intentant tapar allò que ja és evident davant de tota Europa: que ha fet un ús massiu, abusiu i indiscriminat de programes espia per minar l’acció de la dissidència política”. En la mateixa línia s’ha manifestat l’eurodiputat republicà Jordi Solé, qui també és membre de la comissió: “irònicament, la decisió no deixa de ser contraproduent pels interessos d’aquells que l’han impulsat, ja que vetant la presència de víctimes del Catalan Gate i evitant respondre les preguntes que els fem els eurodiputats només es reforça el convenciment a Europa que el govern espanyol té molt a amagar”.
Van den Eynde, durant la seva intervenció, ha lamentat que “avui no puguem sentir més veus de les, almenys, 65 persones que hem estat espiades per l’estat espanyol”. L’advocat ha recordat que “l’espionatge inclou càrrecs electes que tenen immunitat parlamentària i advocats, com jo mateix, que haurien de beneficiar-se d’una protecció sòlida del secret professional”. Van den Eynde ha lamentat que després de mig any de sortir el Catalan Gate a la llum, “cap jutjat hagi iniciat una investigació adequada mentre que la investigació relacionada amb el suposat espionatge del govern espanyol va a tota velocitat a Madrid i ja ha examinat testimonis, pèrits i documentació, inclosa informació sota secret oficial”.
Un orador amb teories conspiratives
Paral·lelament al veto de les víctimes, els principals grups polítics de l’estat espanyol han proposat la presència com a orador de Gregorio Martín, promotor de teories conspiratives per atacar la credibilitat de Citizen Lab, organització que va treure a la llum el Catalan Gate i que compta amb una alta reputació internacional.
En saber-se de la presència de Martín, diverses organitzacions com Article 19, Human Rights Foundation o Access Now i una dotzena d’acadèmics, experts i investigadors han signat una carta dirigida al comitè alertant de la manca de credibilitat del personatge el qual, segons la missiva, ha participat en campanyes de “desinformació per desacreditar el treball d’organitzacions reconegudes i creïbles en l’àmbit de la ciberseguretat”. En aquest sentit, l’eurodiputada Riba ha assegurat que aquest moviment per part de l’estat “posa en perill la credibilitat de la comissió d’investigació i, de retruc, la del mateix Parlament Europeu”.
Hearing alternatiu per escoltar les víctimes
Degut a la impossibilitat d’escoltar les víctimes en la sessió de la comissió d’investigació de Pegasus a l’Eurocambra, el grup polític d’Esquerra Republicana a Europa, els Verds/ALE, i conjuntament amb el grup de l’Esquerra alternativa europea, han organitzat un esdeveniment en el qual sí que s’han sentit les veus de diverses víctimes com Ernest Maragall (ERC), Toni Comín (Junts), Elena Jiménez (Òmnium), Elisenda Paluzie (ANC) o Carles Riera (CUP) entre d’altres.
En el seu torn de paraula, l’alcaldable d’Esquerra per Barcelona ha remarcat que “el ciberespionatge que hem patit no és només una una mostra més de la repressió política que viu l’independentisme, sinó també la mostra d’un atac a la democràcia europea”. En aquest sentit, ha explicat que “l’espionatge ataca i afecta les institucions del nostre país, a la ciutadania a la que representem i, per tant, estem davant d’un atac als fonament de la societat; ens cal actuar”. Maragall ha clos la seva intervenció amb un compromís ferm: “el de màxima contundència en la defensa de drets, per denunciar escàndols com aquest, i també tota per ser útils construint una ciutat i un país sense clavegueres, basat en la democràcia, en drets i llibertats”.
