L’Eurocambra, disposada a posar fi als jocs d’espies
Ahir, l’eurodiputada Sophie In ‘T Veld, del grup liberal, va presentar el primer esborrany de l’informe que ha de recollir les conclusions i propostes del Comitè d’Investigació de l’Eurocambra sobre l’ús de Pegasus i d’altres programaris espia.
Des de la seva constitució el 19 d’abril, s’han celebrat fins avui dia una quinzena d’audiències i també missions sobre el terreny a Israel, Polònia i Grècia i Xipre. La feina, però, encara no ha acabat i, en paral·lel als treballs de negociació que s’iniciaran a partir d’aquest informe preliminar, es continuaran celebrant més audiències i més visites a estats membres amb l’objectiu de continuar recollint el màxim d’informació possible. Realitzar la missió a Espanya, per exemple, serà un gran cavall de batalla. Una batalla que, com a vicepresidenta del comitè, farem el possible per guanyar tot i l’oposició dels partits espanyols majoritaris.
Com a document inicial, cal remarcar l’exhaustiva feina d’identificació i recopilació d’informació que ha dut a terme Sophie In ‘T Veld, que ha presentat un document llarg, minuciós i molt detallat. Una feina que és el resultat de mesos d’entrevistes i de reunions amb experts, víctimes, companyies tecnològiques i algunes autoritats estatals i que s’ha nodrit, també, de la ingent tasca d’investigació que han realitzat alguns mitjans de comunicació de la mà d’organitzacions especialitzades de reconegut prestigi internacional com Citizen Lab o Amnistia Internacional.
Les conclusions preliminars de l’informe no podrien ser més contundents i, alhora, preocupants: diversos països europeus han comprat i utilitzat Pegasus i altres tecnologies similars per espiar opositors polítics, periodistes, advocats i ciutadans en general sense que tinguin cap vinculació amb el terrorisme, el crim organitzat o que representin un perill per la seguretat de l’estat. Això, no només és il·legal, sinó que és un atac frontal a la democràcia i als drets i principis fonamentals de la Unió Europea. L’informe reserva un capítol especial per a cada un dels estats on han esclatat els escàndols més grans relacionats amb la tecnologia espia: Polònia, Hongria, Grècia, Xipre i Espanya.
El cas espanyol ocupa dotze pàgines, recull de forma molt detallada el Catalangate i explicita que, malgrat que les autoritats espanyoles només han reconegut 18 infeccions, el total de víctimes són 65, com bé acredita l’informe de Citizen Lab. L’esborrany també recorda que, fins avui dia, les autoritats espanyoles no han cooperat amb el comitè; no han proporcionat cap mena d’informació ni justificació amb relació a les infeccions; no han aportat les autoritzacions judicials dels 18 casos reconeguts; i no han respost a la carta que el comissari de Justícia, Didier Reynders, va enviar-los fa mesos demanant explicacions i aclariments al respecte.
Però, segurament, la part més rellevant de l’informe preliminar en relació amb el cas espanyol és on s’afirma que l’espionatge a polítics catalans independentistes va començar ja el 2015 i que es va dur a terme a gran escala a partir del 2017. No és només una insinuació, sinó que assevera, negre sobre blanc, que la gran majoria dels atacs coincideixen i es relacionen amb moments i contextos polítics d’una gran rellevància com són els judicis contra els polítics independentistes, manifestacions ciutadanes o les comunicacions amb l’exili.
Així doncs, en clau de lectura interna, podem afirmar que ara mateix l’esborrany d’informe del Comitè d’Investigació del Parlament Europeu evidencia que a Espanya hi ha un conflicte polític i que davant d’aquest conflicte, l’estat té la tendència natural de respondre amb repressió i amb guerra bruta. Per això és important que reivindiquem la taula de negociació com a espai on portar el conflicte polític amb l’Estat i, per tant, també l’escàndol de Pegasus, el qual demostra que la repressió segueix ben viva. Cal reivindicar la rellevant victòria política que suposa haver aconseguit que el govern espanyol reconegui, molt a contracor, l’existència d’aquest conflicte des del moment en què es va asseure a l’altra banda de la taula i que ara, a més, s’evidencia davant de tota la Unió Europa.
Queda encara molta feina per endavant. Un dels nostres principals objectius i reptes durant la fase de presentació i negociació d’esmenes que ara encetarem serà mantenir la coherència, detall i consistència del text. Però també haurem de treballar, tal com ens dicta el mandat del comitè, per tal de proposar un marc legal europeu robust que proporcioni a tota la ciutadania europea una protecció adequada dels seus drets fonamentals que impedeixi que els seus governs cometin aquests abusos. En aquest sentit, serà important, per exemple, insistir en la necessitat d’establir una definició comuna europea de ‘seguretat nacional’, que determini de forma ben clara i definida quin règim legal s’aplica en aquests assumptes.
I tot això ho haurem de fer sent conscients que l’estat espanyol, entre d’altres, posaran totes les pegues per tal d’aigualir el text. L’eurodiputat Jordi Cañas deia ahir que l’informe portava la “marca d’aigua de Diana Riba”. Res més lluny de la realitat. El diputat sap perfectament que la informació que el nostre grup ha aportat és tan veraç i irrefutable que la ponent de l’informe (del seu mateix grup polític, per cert!) ha considerat necessari fer-la constar. Probablement, el que no agrada al senyor Cañas és haver de jugar en un terreny de joc on les regles que prevalen són les democràtiques; on l’única “marca d’aigua” és la de la veritat. Perquè és aquí on podem guanyar.
