L’Eurocambra fa un toc d’alerta a l’estat espanyol en el seu informe sobre la situació dels drets fonamentals a la UE
Aquest matí, el comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) del Parlament Europeu ha aprovat l’Informe sobre la situació dels Drets Fonamentals a la Unió Europea (UE) pels anys 2018 i 2019 del qual he estat ponent en nom del grup Verds/ALE. Ara, el text cal que sigui analitzat i votat en el plenari de la setmana vinent. Es tracta d’un informe que, coincidències del destí, arriba tot just uns dies després que en Raül compleixi 1000 dies a la presó. Aquest document, que fa mesos que treballem i negociem, no ha fet més que ratificar allò que moltes de nosaltres ja sabem i patim des de fa temps: els valors europeus són, a moltes parts d’Europa, un simple eslògan.
L’informe és una àmplia fotografia de l’estat dels drets fonamentals arreu de la UE la qual pot servir com a eina per a millorar la democràcia i els drets i llibertats de l’Europa del futur. Tot i els esforços de Ciutadans, PP i VOX per diluir el text, fer caure esmenes relatives a la repressió contra Catalunya i pressionar perquè no s’assenyalin països concrets, el resultat final és explícit i suposa un important toc d’alerta a l’Estat espanyol.
Sense anar més lluny, a l’inici del text, l’eurodiputada irlandesa Clare Daly (ponent de l’informe) denuncia sense embuts la “brutalitat policial contra manifestants a diversos països” i també “l’existència de sentències judicials que superen els deu anys de presó per permetre plebiscits democràtics”. Daly, fins i tot, es pregunta en aquesta primera part de l’informe per què l’Eurocambra denuncia les violacions de l’Estat de Dret en alguns països mentre es manté en silenci en altres.
Cal celebrar també que aquest sigui el primer informe sobre drets fonamentals que dedica una secció sencera a un tema tan important per a nosaltres com és el sistema penitenciari dels Estats Membre. Les esmenes que hem aconseguit incorporar durant les negociacions emplacen a la Comissió Europea a establir uns estàndards mínims europeus en les condicions de les presons; denuncien “l’ús desproporcionat de la presó preventiva”; i recorden que només “s’ha d’aplicar quan sigui estrictament necessari, proporcionat i durant el menys temps possible”.
L’informe incorpora també altres temes cabdals per a nosaltres com és la manca d’independència del poder judicial i la dubtosa separació de poders en alguns països de la Unió. En aquest sentit, el text aprovat avui és ambiciós i inclou diverses esmenes que hem impulsat i que denuncien “l’ús del sistema judicial per a fins polítics que busquen danyar, deslegitimar i silenciar la dissidència política” i lamenten que “la influència política en el poder judicial hagin fet que sovint aquest no pugui complir la seva funció de control independent”.
El text menciona un seguit de vulneracions de drets fonamentals que malauradament tenen lloc a casa nostra i als països del nostre voltant. Hem treballat incansablement per incorporar esmenes relacionades amb l’increment de les violències masclistes; la vulneració continuada dels drets de les dones com els sexuals i els reproductius; la persecució artística; o les restriccions del dret de reunió i manifestació, entre d’altres.
Com he esmentat anteriorment, diversos partits espanyols s’han encarregat de diluir tant com ha pogut el text i, certament, han aconseguit eliminar les referències específiques als Estats Membres. Ens preocupa que, malgrat que el text sigui prou explícit i tots siguem conscients de quins són els Estats Membres denunciats en cadascun dels seus paràgrafs, alguns països s’escarrassin una vegada i una altra en tapar-se les vergonyes entre ells mentre, hipòcritament, denuncien vulneracions de drets humans fora de les fronteres europees.
Per aquells que defensem la Unió de les persones i dels drets i les llibertats en comptes de la Unió dels interessos dels Estats i les grans empreses, informes com aquests són útils per saber en quin punt ens trobem i en quins aspectes ens toca progressar. Però, paral·lelament, cal reivindicar també mecanismes vinculants que obliguin els Estats a complir amb les seves obligacions pel que fa a la protecció i respecte dels drets fonamentals. Del contrari, serà difícil assolir l’Europa dels valors de la qual tant se’n parla en els discursos però, malauradament, tant costa de trobar a la realitat.
