‘Next Generation EU’: l’inici de la recuperació
La Presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ens ha presentat avui al Parlament Europeu l’esperada proposta de l’executiu comunitari que ha de servir per a superar l’actual crisi sanitària, social i econòmica. Després d’un llarg estira-i-arronsa entre els Estats Membre i també entre el Consell, la Comissió i el Parlament, ja tenim una proposta en ferm que pot marcar el rumb de la sortida de la crisi.
Aquesta proposta, que ha estat batejada amb el nom de ‘Propera Generació UE’ (Next Generation EU) consta d’un paquet de 750.000 milions d’euros que se sumarien a un pressupost de la Unió Europea (UE) reforçat d’1,1 bilions d’euros. Aquests nous recursos s’aconseguirien a través de l’increment dels recursos propis de la Unió (bàsicament, nous impostos) i l’emissió de deute a llarg termini.
Un dels temes més candents i que més desavinences ha provocat era la forma en com aquests recursos havien d’arribar als Estats. Doncs bé, la Comissió ha proposat avui que, del total d’aquest paquet, 500.000 milions tinguin forma d’ajudes mentre que els 250.000 restants siguin crèdits.
Punts positius
La proposta de la Comissió va en la bona línia. El Pla ‘Propera Generació UE’ dibuixa un camí transitable per tal que la Unió Europea, com a entitat política, social i econòmica, doni una resposta conjunta a l’actual crisi i no pas 27 com ha succeït fins ara. L’emissió de deute europeu és una bona mostra d’aquest compromís. Aquest pla de recuperació es basa en una resposta solidària i cooperativa entre els diferents Estats Membre, se sustenta en el pressupost comunitari, i assegura un control democràtic dels recursos.
Per altra banda, també és una bona notícia que la gran majoria dels recursos arribin als Estats Membre en forma d’ajuts directes i no pas de crèdits, que forçarien encara més l’endeutament dels països. Des del grup Verds/ALE hem sigut molt insistents en aquest aspecte: no podem caure de nou en els mateixos errors del 2008 amb l’aplicació de polítiques d’austeritat que van condemnar els països i a la seva gent.
En el discurs de presentació del pla, Von der Leyen ha especificat que no només cal assegurar els guanys obtinguts per les generacions passades (per exemple, l’Estat del benestar) sinó que cal assegurar que les inversions que ara efectuarem serveixen a les futures generacions per gaudir d’una UE climàticament neutral, digital i social; uns objectius que, com a força política progressista i ecologista, defensem fermament.
Finalment, ‘Propera Generació UE’ també contempla la creació de nous recursos en forma d’impostos que puguin ajudar a fer front a l’actual embat així com a la devolució dels interessos que generaran els bons que emeti la UE. Tot i que tot està per negociar, la Presidenta ha parlat, per exemple, de taxes al carboni o impostos compensatoris per a productes no ecològics procedents d’ultramar. Aquesta és, segons el nostre punt de vista, una bona forma d’aconseguir milers de milions que es podrien destinar al bé comú europeu.
Punts negatius
El principal dilema al qual s’enfronta la proposta de la Comissió és la quantitat de diners. Des del punt de vista dels Verds/ALE i també de la proposta que recentment va aprovar el Parlament Europeu (de 2 bilions d’euros), els recursos que proposa la Comissió són insuficients i dubtem seriosament que puguin arribar a tenir l’impacte macroeconòmic que creiem que hauria de tenir un pla d’aquestes característiques. Per això, ara caldrà treballar de forma intensa per tal de fer el més ambiciós possible el futur pressupost de la UE.
Una altra de les principals mancances que hem trobat en la proposta de la Comissió ha sigut la necessària visió de gènere. En aquesta crisi hem vist com les dones han sigut un dels pilars essencials a l’hora de sustentar les economies i també les vides. Ho hem vist als hospitals, a les residències de gent gran, a les llars… Per tal de dignificar el servei social que fan totes aquelles dones que treballen en les cures, cal que el pla de recuperació compti amb un ‘Care Deal’ que posi les cures al centre de la societat i de la vida. Per això, volem que el Pla de Recuperació i Resiliència dediqui el 50% del seu pressupost a millorar la situació de les dones; que treballi per a la conciliació efectiva de la vida laboral i familiar; i que redueixi a 0 la bretxa salarial i de les pensions. Malauradament, avui, no hem sentit a parlar de cap d’aquests aspectes. Caldrà seguir treballant.
Per altra banda, un dels problemes amb els quals es pot trobar el pla de la Comissió és que sigui centralitzat i operat a través dels Estats. Des d’Esquerra proposem que les regions, les nacions sense Estat així com les grans àrees metropolitanes tinguin un paper destacat en la recuperació d’Europa. Durant la pandèmia hem vist com els Estats-nació han esdevingut estructures caduques i inoperants que s’han vist completament superades per la situació. La sortida de la crisi demana empoderar aquelles estructures més àgils i properes a la ciutadania.
En darrer lloc, cal recordar que la UE fa un examen exhaustiu sobre el respecte a la democràcia i els drets humans de tots aquells Estats que volen ingressar-hi. I si és així, per què no realitzar aquests exàmens entre els Estats Membre que ja són membres del club? Si bé la recepció d’ajudes per part d’Europa no haurien d’anar lligades a cap condicionalitat que comporti austeritat, seria interessant que sí que anessin lligades a l’escrupolós respecte dels drets fonamentals i al medi ambient.
Esperem que tant el Consell com els diferents Estat Membres estiguin a l’alçada de la situació i ratifiquin aquest acord, que sense ser el més òptim és el mínim per recuperar Europa i dibuixar un nou horitzó per a les futures generacions.
