El Parlament Europeu pren la iniciativa
La COVID19 ha posat al descobert algunes de les mancances, defectes i vulnerabilitats més importants de la Unió Europea (UE). El coronavirus ha arribat a una Europa gestionada per un entramat institucional complex, lent, burocràtic i que no facilita l’acord. Per una banda, el Consell, format pels 27 Estats Membre, ha evidenciat les divergències profundes que existeixen entre els Estats del nord i els del sud. Els ha mancat una mirada holística d’Europa i s’han centrat en els interessos individuals, i sovint egoistes, dels diferents països. I, per altra banda, hem vist com la Comissió, sigui per manca de competències o per excés d’incompetència, no ha actuat amb la valentia, la celeritat i la contundència que requereix una crisi sanitària i econòmica com la que estem travessant.
La nota positiva enmig d’aquesta situació l’ha escrit el Parlament Europeu. L’Eurocambra, des del principi de la crisi, s’ha mostrat activa, positiva i propositiva i una mostra d’aquesta gran feina és la resolució que, aquest divendres, hem aprovat. Una resolució que contempla Europa com a una entitat política, i no vint-i-set. Una proposta de gran importància que posa sobre la taula mesures urgents, factibles i que generen un gran consens. De fet, el Parlament Europeu ha demostrat que 5 grups polítics ideològicament molt diferents poden oferir acords i solucions. Europarlamentàries de països amb interessos tan distants com Alemanya, Romania, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica o Catalunya hem demostrat que podem superar les desavinences i arribar a pactes que tenen un gran sentit polític i econòmic per al futur de la UE.
Des del Parlament, proposem un ambiciós Pla de Recuperació que mobilitzi dos bilions d’euros a través d’una ampliació històrica del pressupost de la Unió Europea. Aquest creixement pressupostari ha de venir acompanyat per l’emissió de bons europeus per part de la Comissió (almenys 1 bilió) i per la creació de nous recursos propis que com, a grup Verds/ALE, proposem que tinguin un marcat caràcter ecologista i social com, per exemple, l’impost a la taxa digital, el de transaccions financeres o l’impost al carboni.
Aquests nous recursos han d’arribar als diferents governs, de forma majoritària, en forma d’ajuts directes, no pas de préstecs. Aquest és un punt clau de l’acord al qual ha arribat el Parlament, ja que pretén evitar el sobreendeutament dels països i, per tant, les retallades en serveis públics que ja vam patir arran de la crisi de l’any 2008.
La proposta, però, va més enllà i aborda diferents aspectes que seran essencials pel destí de la UE. Per posar alguns exemples concrets, la resolució aprovada aquest divendres parla de la necessitat d’aconseguir la sobirania en sectors industrials estratègics per al futur de la Unió i la reorientació de les polítiques comercials. També prioritza les inversions estipulades en el Pacte Verd Europeu així com en l’Agenda Digital Europea i especifica que tots els beneficiaris d’aquests recursos hauran de respectar els Tractats i els valors europeus així com l’Acord de París, els objectius europeus sobre neutralitat climàtica i biodiversitat i la lluita contra l’evasió fiscal i el blanqueig de capitals. Des d’una perspectiva de gènere, l’acord es compromet amb els ODS (Objectius de desenvolupament Sostenible) sobre igualtat de gènere i, quant al compromís social, insta a les i institucions a tenir cura de les necessitats dels sectors més afectats per la crisi com les dones, les minories i aquells que es troben en perill d’exclusió social.
Sens dubte, per a superar aquesta crisi, cal que la resolució que avui hem aprovat sigui escoltada perquè, no només estem proposant una resposta econòmica ambiciosa a escala europea, sinó que estem posant les bases d’una UE més forta, justa, verda i resilient. El Parlament Europeu ha fet un gran pas liderant la sortida d’aquesta crisi i, ara, toca al Consell i a la Comissió estar a l’altura i arribar a grans acords. I és que, no donar una resposta ràpida, comuna i contundent pot causar, a curt termini, més desigualtat, divisió i decepció en el si de la UE. Això, és quelcom que no ens podem permetre; ens hi juguem la mateixa UE.
Tal com ja va dir el colega Bas Eickhout durant els debats d’aquesta setmana, Europa ha posat sempre les expectatives molt altes. Des del seu inici, ha parlat de grans objectius, de solidaritat i de democràcia però el cert és que no sempre ha estat a l’altura. Aquesta vegada no ens podem permetre fallar.
