El plenari dels ‘coronabons’: una oportunitat perduda
Aquesta setmana, ha sigut una setmana fosca per aquelles que creiem que Europa és quelcom més que un mercat comú. Per aquelles que creiem que, Europa, ha de ser un referent al món pel que fa als valors de la justícia social, la solidaritat i la fraternitat entre pobles. Si bé la Comissió i el Consell han fet propostes, des del nostre punt de vista, poc ambicioses per tal de superar la crisi provocada pel COVID-19, l’Eurocambra també ha desaprofitat aquesta setmana una oportunitat d’or per fer una proposta de gran envergadura que inclogués una mutualització del deute a nivell europeu.
Les esmenes de GUE/NGL i Verds/ALE
Dijous, es varen posar a votació dues esmenes molt ambicioses que proposàvem els grups progressistes: GUE/NGL i els Verds/ALE. No és pas coincidència que hàgim sigut precisament aquests dos grups els que hem fet propostes que es basen en la solidaritat europea entre Estats. Els nostres grups tenen una llarga tradició progressista i de col·laboració mútua. De fet, en un alt percentatge de les votacions, GUE/NGL i Verds/ALE votem de manera conjunta.
Ahir, però, això no va ser així. El grup dels Verds/ALE va decidir no votar a favor de la proposta de GUE/NGL -tot i estar 100% d’acord amb la idea de fons- per un motiu específic: després d’estudiar-la profundament, s’hi va detectar un defecte de caràcter tècnic. En concret, una part de l’esmena demanava que el Banc Central Europeu emetés bons però, amb els tractats de la Unió Europea actuals, això és simplement impossible. Per tant, com a grup, vam considerar que era una proposta irrealitzable a curt termini ja que requeriria una reforma dels tractats i, tenint en compte que ens trobem davant d’una situació d’emergència humanitària extrema, calen respostes ràpides i efectives. Per tots aquests motius esmentats, l’esmena no va prosperar i va rebre 71 vots favorables de 751.
Per altra banda, Verds/ALE vam plantejar una esmena molt ambiciosa que es basava en una menció explícita de la mutualització d’una part substancial del deute, un terme que és, precisament, la línia vermella del Partit Popular Europeu. A més, durant molts dies, s’havia treballat de forma intensíssima amb els altres grups progressistes de la cambra per tal d’aconseguir que prosperés (sí, també amb GUE/NGL que, a part de votar la seva esmena, va donar suport a la de Verds/ALE).
Es tracta d’una proposta realitzable amb els tractats europeus actuals i que, específicament, deia el següent: “és essencial que, per tal de preservar la cohesió de la Unió Europea i la integritat de la seva unió monetària, es mutualitzi a escala de la Unió una part substancial del deute que s’emeti per combatre les conseqüències de la crisi de la COVID-19”. Aquesta frase, en concret, ha sigut la clau de volta de tot el plenari i és aquesta frase la que va crear realment una escissió al Parlament Europeu entre aquells que aposten per la solidaritat entre Estats i aquells que no. I és aquí la mala notícia: l’esmena dels Verds/ALE va rebre 284 vots a favor, 326 en contra i 74 abstencions. Tot i que l’esmena va rebre el suport de tot el sector progressista de l’Eurocambra, no vam aconseguir superar en vots al sector conservador i liberal. Per només 44 vots, l’esmena de la mutualització, és a dir, la dels anomenats ‘coronabons’, no va poder prosperar.
El vot final a la resolució
La negativa a la mutualització explica la nostra consegüent abstenció a la resolució final que es va votar ahir. Certament, no hi vam votar en contra perquè la resolució, entre altres temes, fa una menció especial al Pacte Verd Europeu; anuncia certes inversions per pal·liar les conseqüències de la COVID-19; i s’enfoca en la relocalització de migrants, un aspecte importantíssim per al nostre grup en plena crisi sanitària i humanitària. Així i tot, de cap manera podem votar a favor d’una resolució que utilitza eufemismes com el terme ‘bons de reconstrucció’ però que, en cap cas, contempla la mutualització del deute.
La resolució d’ahir, que va ser aprovada bàsicament per la Gran Coalició (Socialistes, Populars i Liberals europeus), corre el gran risc de caure en els mateixos errors del passat i, això, seria imperdonable. En aquesta crisi, ens hi juguem coses tan importants com la salut, l’economia i la vida de la nostra gent. Tinguem clar, però, que també ens hi juguem la credibilitat de la mateixa Unió Europea.
