Acord per la Media Freedom Act, la primera legislació sobre mitjans de comunicació a la UE
El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió han arribat avui a un acord per tancar la primera legislació sobre mitjans de comunicació a la UE: la coneguda com a European Media Freedom Act (Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació). Es tracta d’un reglament i, per tant, d’aplicació directa a tots als Estats Membre, que proposa per primera vegada establir salvaguardes comunes per protegir la llibertat, la transparència i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la UE, inclosa la protecció a l’ofici dels periodistes i informadors. S’inscriu en els esforços de la UE en matèria de foment de la participació democràtica i la lluita contra la desinformació tal com preveu el Pla d’Acció per a la Democràcia Europea.
L’eurodiputada d’Esquerra, Diana Riba, qui ha sigut l’encarregada de negociar aquesta llei per part del grup Verds/ALE, es mostra satisfeta de l’acord arribat, ja que inclou bona part de les principals reclamacions del seu grup. A continuació, detallem alguns dels punts que Esquerra Republicana i el grup Verds/ALE celebra haver pogut introduir en la nova llei.
Blindatge a la independència dels mitjans públics
La nova legislació exigeix als Estats Membres que assegurin la total autonomia i independència editorial dels seus mitjans públics, protegint-los de qualsevol influència política, econòmica o privada. Per aquest motiu, el text estableix criteris ex ante per a nomenaments, acomiadaments i assignació de recursos amb l’objectiu de garantir la independència, responsabilitat i transparència dels mitjans.
Pel que fa al finançament dels mitjans públics, aquest haurà de ser estable en el temps i amb pressupostos sostenibles i previsibles i suficients per dur a terme la seva funció perquè la seva independència editorial no es vegi compromesa. La llei també requereix la creació d’una o diverses autoritats independents o, alternativament, la creació de mecanismes d’avaluació per garantir el compliment d’aquests principis.
Transparència de la propietat dels mitjans de comunicació
Un altre aspecte on la llei posa l’accent és en la transparència de la propietat dels mitjans. La llei obliga a partir d’ara als mitjans a revelar les seves estructures de propietat i, a més, demana que ho faci de forma accessible, pública, i amb informació actualitzada sobre els beneficiaris directes i indirectes. En el marc d’aquestes obligacions, també hauran de desvetllar la quantitat de publicitat institucional rebuda. En aquest mateix apartat de la llei, s’estableix la creació d’una base de dades nacional (i obre la porta a fer-ne una d’europea) amb tota aquesta informació que els mitjans hauran de fer pública.
Concentració del mercat de mitjans de comunicació
La concentració empresarial dels mitjans de comunicació és un dels aspectes més sensibles d’aquesta llei. A partir d’ara, els Estats membres estaran obligats a avaluar les operacions de compra i fusions del mercat dels mitjans de comunicació (incloses les plataformes online) que puguin afectar el pluralisme dels mitjans i la independència editorial tenint en compte els criteris següents: pluralisme dels mitjans, independència editorial, sostenibilitat econòmica i l’informe de la Comissió sobre l’Estat de Dret a l’apartat sobre mitjans de comunicació.
Independència de les decisions editorials
Els mitjans que produeixen continguts de notícies i actualitat (entesos en un sentit ampli, i incloent documentals o talk shows) hauran d’establir mecanismes interns per garantir que els editors puguin prendre decisions editorials lliures d’interferències. També hauran de fer públics els conflictes (o potencials conflictes) d’interessos que pugui afectar el contingut que ha produït. La mesura no té cap excepció i l’hauran de complir tots els mitjans independentment de la seva mida o estructura.
Independència de les autoritats reguladores nacionals (ARN)
Es requereix que les autoritats reguladores nacionals siguin legalment independents del govern i que disposin de recursos financers, humans i tècnics per dur a terme les seves funcions sense interferències governamentals. Tindran noves competències com per exemple encarregar-se de la base de dades de propietat dels mitjans de comunicació o el nou rol que aquest reglament els dóna pel que fa a l’avaluació d’operacions de compra i fusions de mitjans i el seu impacte en el pluralisme i la independència editorial
Creació d’un nou board europeu i grup d’experts
Es crea un nou board amb més competències, format per les Autoritats Reguladores Nacionals (ARN) i també per experts de la societat civil. Aquest board podrà emetre opinions sobre operacions de concentració de mitjans de comunicació quan aquestes no s’hagin avaluat pels Estats Membre estats membres. També es podrà pronunciar sobre mesures administratives o reguladores que afectin un mitjà de comunicació a la UE, una instància especialment rellevant per aquells estats on es prenen mesures per silenciar a mitjans crítics.
Les ARN regionals, com pot ser el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, podran participar en les reunions del board. A més, la nova llei preveu també la creació d’un grup d’experts amb representants de la societat civil per assessorar aquest board.
Protecció dels periodistes
La nova llei conté un apartat on s’intenta blindar la feina dels periodistes i conté una llista d’actuacions contra ells com són la detenció, la sanció, la cerca i captura, la confiscació o l’ús de spyware que només estaran permeses en cas que es compleixen unes determinades condicions concretes i estrictes.
La seguretat nacional no suposarà una exempció per a poder-se saltar aquesta part de la norma.
