Riba: “El que passa a PETI demostra que l’adjectiu ‘constitucionalista’ només és una façana per tapar el seu nacionalisme espanyol més reaccionari”
En la darrera reunió de coordinadors del comitè de PETI duta a terme ahir a la tarda, es va debatre la carta que l’eurodiputada republicana, Diana Riba, i la coordinadora verda de PETI, Margrete Auken, van tramitar a la presidenta del comitè, Dolors Montserrat, per tal que tanqués la petició número 0858/2017 d’Ana Losada contra el català a les escoles catalanes.
En la missiva, les dues eurodiputades subratllaven que la darrera decisió del Tribunal Constitucional (TC) respecte a la Lomloe, altrament coneguda com a llei Celaá, considerava que de la Constitució “no se’n deriva la necessària fixació per l’Estat d’una proporció de l’ús del castellà en el sistema educatiu” i, per tant, contradiu la decisió del TSJC d’imposar un mínim del 25% de castellà a les aules.
Donat el fet que la Comissió Europea ja ha reiterat en diverses ocasions que “no té competències” sobre aquest tema i que el mateix TC ha reconegut que la immersió lingüística té total cabuda en l’actual marc legislatiu, Riba i Auken exigeixen en la carta que es tanqui d’una vegada per totes la petició de Losada i s’anul·li també la missió que el comitè preveu realitzar a Catalunya després de l’estiu per analitzar el cas.
Tot i els arguments concloents per a posar punt final a aquesta petició, els grups parlamentaris d’EPP, Renew i ECR (PP, Ciudadanos i VOX) van sumar majoria per mantenir-la oberta. Una actitud que, per a Riba, “demostra que l’adjectiu constitucionalista només és una façana per tapar el seu nacionalisme espanyol més reaccionari”.
Una petició de fa més de cinc anys
Es tracta d’una petició que data de l’any 2017 i que denuncia una suposada vulneració de drets dels estudiants castellanoparlants pel fet d’estudiar en un sistema d’immersió lingüística en català. Un model d’ensenyament, però, que segons Riba “ha cohesionat amb èxit la societat catalana, ha promogut la inclusió i ha garantit un èxit pedagògic evident”. Per això, la republicana denuncia els reiterats intents de “l’extrema dreta i la dreta extrema de portar un conflicte inexistent a les institucions europees, implantar la seva agenda nacionalista i atacar el català”.
La portaveu republicana al Parlament Europeu recorda que “aquesta petició s’ha mantingut oberta malgrat que la Comissió Europea ha reiterat en diverses ocasions, la primera vegada el 2018, que aquest tema no és competència europea i que, per tant, la decisió natural del comitè de Peticions hauria d’haver estat l’arxivament d’aquesta petició”.
“Si aquesta petició continua oberta és per motius polítics, ja que permet al PP, VOX i Ciutadans continuar fent campanya contra el català”, rebla la republicana, i denuncia, una vegada més, “l’ús il·legítim, demagògic i irresponsable que les dretes espanyoles fan de les institucions europees”.
