El Comitè Pegasus de l’Eurocambra demana fer una investigació efectiva del Catalangate
La Comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus i altres programes espia ha aprovat avui en comitè els seus dos informes, el de conclusions i el de recomanacions, sobre l’ús d’aquestes armes tecnològiques a la Unió Europea. Els republicans valoren positivament el resultat d’ambdós textos finals que “analitzen en profunditat el Catalangate, reclamen a l’Estat que actuï per tal de depurar responsabilitats i denuncien la indefensió de les víctimes”. Des d’Esquerra Republicana recorden que aquests documents són fruit del consens entre els diferents grups parlamentaries europeus i, per tant, “disten dels informes que hauríem escrit els republicans”, així com d’alguns posicionaments internacionals més contundents com els dels relators de les Nacions Unides, però celebren “l’advertència que suposa per a estats com l’espanyol que han fet un ús il·legítim i il·legal d’aquesta arma tecnològica”.
En aquest sentit, l’eurodiputada d’Esquerra i vicepresidenta de la comissió d’investigació, Diana Riba, subratlla que “la pressió exercida per Esquerra Republicana i els Verds/ALE ha aconseguit incidir en el text final”. Riba ha valorat el fet que s’hagin acceptat una gran part de les esmenes presentades pel grup Verds/ALE: “Hem aconseguit que s’abordi àmpliament l’espionatge contra l’independentisme català”.
Paral·lelament, Riba també ha posat de relleu que han “fet caure esmenes de les diferents delegacions espanyoles” que tenien per objectiu “eliminar el Catalangate, qüestionar la credibilitat de Citizen Lab o, fins i tot, per relacionar l’independentisme amb terrorisme”. “Cap de les esmenes de socialistes, populars, Ciudadanos i VOX per justificar l’espionatge ha tirat endavant”, ha subratllat Riba. “El Catalangate és clarament il·legal a ulls d’Europa”, ha reblat l’eurodiputata.
Recomanacions a l’Estat
Riba posa de relleu que, en l’apartat de recomanacions a l’estat espanyol, el text demani “de forma clara i explícita una investigació completa, justa i eficaç, en la qual s’ofereixi tota la informació sobre tots els casos d’espionatge, inclosos els 47 no reconeguts pel govern espanyol”. També la “cooperació amb els tribunals” per assegurar que les víctimes “tinguin un accés real i significatiu” a la justícia. En aquest sentit, els republicans apunten al suplicatori de desclassificació de documents que el Consell de Ministres té sobre la taula a petició de la jutgessa de la causa de Riba i el president del Consell Nacional d’Esquerra, Josep Maria Jové.
El text va al detall i menciona casos concrets com els espionatges de tots els Presidents de la Generalitat des del 2010, el de nombrosos actors polítics catalans així com de membres d’Òmnium i ANC i d’advocats de l’entorn independentista. Pel que fa als 18 que sí que ha reconegut l’Estat, l’informe exigeix que les víctimes puguin tenir accés a l’autorització judicial corresponent.
Amb relació a l’actual marc legislatiu espanyol, s’afirma que les disposicions legals a l’Estat per a l’ús de tècniques d’espionatge “són obsoletes” i no s’adapten a tecnologies modernes com les que representen Pegasus o Candiru. Per això, recomana a l’executiu “iniciar una reforma legal del CNI” i, fins i tot, “convidar a l’Europol a unir-se a les investigacions del Catalangate per tal de contribuir amb els seus coneixements tècnics”.
L’informe també parla sobre la manca d’intenció de l’Estat d’investigar el Catalangate. En aquesta línia, el text constata que el Congrés espanyol va votar en contra d’establir una comissió d’investigació i, sobre la investigació duta a terme pel Defensor del Poble espanyol, Ángel Gabilondo, lamenta que només es referís als 18 casos del Catalangate que suposadament tenien ordre judicial i que, per a realitzar la seva investigació, no es reunís amb cap víctima. El text va més enllà i recorda que “el Defensor del Pueblo no té la competència per valorar la idoneïtat i proporcionalitat de l’ús d’eines de ciberespionatge sinó un jutge”. I, en aquest sentit, posa de manifest la manca de voluntat per investigar els casos judicialment, ja que aquells casos que s’han obert als tribunals per part dels independentistes “avancen molt a poc a poc”.
