Riba: “Europa ha d’acabar amb l’assetjament judicial que pateixen periodistes, activistes i defensors de drets humans per part dels grans poders”
Tot i que el terme SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation) sigui encara avui un terme força desconegut, el cert es que es refereix a una pràctica, desgraciadament, molt estesa arreu del món; també a Europa. Les SLAPP, que es podrien traduir com a ‘plets estratègics contra la participació pública’, són aquelles demandes judicials que, sistemàticament, presenten poders polítics i econòmics amb molts recursos per tal d’assetjar, intimidar i arruïnar a aquelles persones que es dediquen a l’escrutini públic del poder com periodistes, defensors de drets humans i del medi ambient, d’opositors polítics o d’activistes entre d’altres. Les SLAPP també s’utilitzen de forma recorrent contra dones que han denunciat públicament la violència masclista que han patit per part d’homes poderosos.
En aquest sentit, el Parlament Europeu ha aprovat avui un informe que pretén posar les bases d’una futura legislació europea que limiti aquestes pràctiques. Segons l’eurodiputada republicana Diana Riba, ponent a l’ombra d’aquest informe, les SLAPP “són utilitzades cada cop més a Europa per silenciar les veus crítiques i suposen no només una vulneració de la llibertat de premsa, expressió i informació, sinó que posen la mateixa democràcia en risc en pretendre evitar l’escrutini i la rendició de comptes”.
La Unió Europea ha decidit posar el focus en aquesta problemàtica arran d’alguns casos greus dels darrers anys com fou l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia. Caruana, que investigava casos de corrupció del govern de Malta, tenia més de 47 casos pendents (civils i penals, fins i tot en països fora de la UE) i alguns casos van ser fins i tot heretats pels seus fills després del seu assassinat. “Tot i estar davant de casos molt greus, la realitat és que, avui dia, cap Estat Membre ha implementat mesures contra aquest tipus d’assetjament judicial”, lamenta Riba.
Aquest informe té la intenció d’influir en el paquet de mesures legislatives i no legislatives que la Comissió s’ha compromès a publicar durant el segon trimestre del 2022 en l’àmbit de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació. Segons la Comissió, aquest paquet inclourà una proposta legislativa concreta contra els litigis abusius dirigits a periodistes i defensors de drets. En aquest sentit, Riba ha convidat a la Comissió a fer servir l’informe aprovat avui com a “base de les futures mesures” i ha assegurat que “des del Parlament Europeu empenyerem perquè la Comissió sigui el més ambiciosa possible per a posar fi a l’assetjament judicial i a les mordasses que pateixen aquells que vigilen el poder i incetiven el debat públic”.
